Skip to main content

Sonia Hernández-Montaño Bou, arquitecta especialista en bioconstrucció i espais saludables. És arquitecta consultora de Arquitectura Saludable, coordinadora del grup Arquitectura i Salut del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i fundadora d’Arquitectura Sana, assessoria en bioconstrucció i salut. Serà a FIRHÀBITAT on hi presentarà l’eina web “Espais interiors saludables” del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

  • Com es treballa des del COAC en la bioconstrucció?

La salut és una de les eines estratègiques del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a dia d’avui, ja des d’abans de la pandèmia. A més a més, aquest interès també sorgeix des de l’administració pública, perquè el Departament de Salut va iniciar un pla per introduir la salut en totes les polítiques (el PINSAP), i no només en les que depenen de l’àmbit sanitari. S’ha evidenciat la importància que té la planificació territorial, urbanística i l’edificació i  la construcció vers la salut de les persones. Més enllà de criteris mediambientals, s’ha de tenir en compte el benestar i el confort de les persones. Des de fa uns anys el COAC te una línia estratègica de treball en salut, un postgrau específic, un grup de treball sobre arquitectura i salut i s’estan desenvolupant eines a l’abast dels col·legiats en l’àmbit de l’edificació que acosta quins són els contaminants que podem trobar als espais interiors, així com donar consells i estratègies per dissenyar i escollir materials que millorin el benestar a l’interior dels espais.

  • Dins del COAC ja hi ha l’Agrupació d’Aqruitectura i Sostenibilitat (AUS) i el Grup de Treball d’Arquitectura i Salut.  En què es treballa?

Dins del COAC hi ha diverses estratègies associatives per impulsar aquest àmbit. AUS va néixer com una agrupació per potenciar la sostenibilitat a l’arquitectura, però cada vegada més parla de salut i confort, elements que van més enllà de la sostenibilitat. Per altra banda, Grup de Treball d’Arquitectura i Salut, està format per diversos perfils de professionals, no només arquitectes, que es reuneixen per evidenciar la necessitat de tenir en compte la salut a l’hora de construir i parlar de què vol dir sostenibilitat i bioconstrucció. Per a mi són adjectius que no haurien d’existir perquè hauríem d’estar parlant només d’arquitectura, perquè l’arquitectura ben feta no ha d’oblidar aquests aspectes. Com que sembla que cal recordar-ho, s’ha de fer aquest reforç concret. Estem evidenciant que també les millores tenen una repercussió sobre la salut de les persones, no només mediambiental. En els darrers anys, s’ha apostat per un tipus de construcció que no sempre prioritzava aquetes necessitats, emprant solucions no sempre òptimes a nivell mediambiantal, de confort i salut.

  • Quina és la importància de la bioconstrucció des del punt de vista de les persones?

Segons la EPA (Agència Americana de Medi Ambient),els espais interiors estan cinc vegades més contaminats que els exteriors, i som una societat que passem el 80% del temps en espais tancats i que en molts casos estan exposats a contaminants invisibles, que no veiem però que existeixen. La qualitat biòtica dels espais interiors té una gran repercussió sobre la nostra salut: la qualitat de l’aire, la qualitat acústica, els compostos químics que respirem o mengem de tot el que ens envolta, la il·luminació,… I no podem oblidar que no només hi té a veure la matèria i la part biològica i estructural. A l’hora de construir també cal tenir en compte les repercussions socials, sociològiques, psicològiques i econòmiques, per exemple, de la necessitat de tenir disponibilitat econòmica per adquirir un habitatge digne.

  • Per què considera que fires com aquestes són importants?

De manera molt puntual, després del procés de confinament és evident. Però sense pandèmia ja era una necessitat latent en el sector de la construcció. Hi ha molts tècnics (arquitectes, aparelladors, constructors, promotors, interioristes…) que ja tenen aquest interès però desconeixen que existeix una realitat que treballa d’aquesta altra manera. S’ha de conscienciar i evidenciar, per una banda, pels que ja hi treballen per fer pinya; i per l’altra, pels que hi estan interessats i però tenen una visió esbiaixada, i que es pensen que és car i desconegut, o hippie. La bioconstrucció és una eina per a tothom. En el segle XXI la construcció i l’arquitectura són elements aliens a la majoria de la societat: la gent compra una casa o un pis, no la crea ni la construeix, i per tant, després tampoc sap com cuidar-la ni com estar-hi bé ni fer-ne un espai més saludable. Hem de treballar per revertir aquesta situació.